Analizamos la presencia de su empresa en el mercado realizando las propuestas adecuadas para mejorar su incidencia social y sus resultados económicos.

Analitzem la presència de la seva empresa en el mercat realitzant les propostes adequades per millorar la seva incidència social i els seus resultats econòmics.

We analyze your company's presence in the market making appropriate proposals to improve their impact on society and its economic results.











miércoles, 21 de diciembre de 2016

Aprender en cabeza ajena: "La Sénia, el paradís perdut" muestra las reflexiones empresariales de sus industriales del mueble, en crisis


Aprender en cabeza ajena: "La Sénia, el paradís perdut" muestra las reflexiones empresariales de sus industriales del mueble, en crisis

Video visible en https://www.youtube.com/watch?v=VbrF0vcZMNw y en http://blogs.ccma.cat/senseficcio.php?itemid=57788&catid=1270


En este vídeo, emitido el 22.12.2016 por TV3, algunos de los protagonistas del sector del mueble en La Sénia (Tarragona), en especial empresarios pero no sólo, analizan que pasó con su industria que aparentemente funcionaba bien


Pienso que es de gran interés por la sinceridad y en algún caso crudeza de como los protagonistas explican lo que pasó


He incluido esta información también dentro dela etiqueta "Ejemplos positivos" porque algunas empresas han resistido y explican el que consideran el motivo


Algunas reflexiones tras ver el documental:


- Cuando todo va bien es el momento de usar consultores externos, que vean lo que pasa con ojos más limpios y menos condicionados por el dia a dia, que den ideas y critiquen positiva o negativamente lo que se está haciendo, sabiendo de la dificultad de cambiar comportamientos por parte de los gerentes


- Las empresas son personas pero a veces piensan que el consumidor, el mercado, no son personas si no un ente abstracto


- Se hace evidente la falta de preguntarse que quiere el consumidor y que opiniones puede aportar sobre sus necesidades. Surge el fantasma de IKEA, negro para estos productores y en cambio positivo para tantos consumidores. Aprender de la competencia necesita una actitud de ser capaz de cambiar y un trabajo específico y continuado de análisis de la competencia -que implica la comparación con la propia oferta-


- Se confía en que el consumidor les seguirá visitando y haciendo kilómetros para llegar a sus instalaciones (de manera similar, hay cooperativas de aceite que resumen su acción comercial en decir a la gente que les vaya a comprar a su pueblo). El producto debiera ser cercano al consumidor y éste debe saber donde encontrarlo


- Falta ver productos emblemáticos, que se puedan vender en distribuidores en cualquier lugar y probablemente no cuidaron el publicitar sus puntos de venta y distribuidores con la consiguiente creación de marca


Un análisis más profundo necesitaría conocer mejor el sector y estas empresas, pero seguro que sus palabras en el vídeo servirán para hacer reflexionar a muchas empresas


La productora resume así la situación:

"Sense ficció" estrena “La Sénia, el paradís perdut”, un documental produït per Televisió de Catalunya amb la col·laboració de The End Produccions Audiovisuals i dirigit per Xavier Llopart.


Retrat de l’actual crisi econòmica mitjançant l’observació d’un microcosmos de 6.000 habitants, que fa 10 anys era “la Meca del moble” i que viu avui amb virulència les conseqüències del tancament de bona part de les seves empreses i botigues: l’atur ha arribat al 37% de la población.
La Sénia va ser el paradís fins a l’any 2007. Amagat en un racó del Montsià --s’hi accedeix per una estreta carretera comarcal-- aquest poble era el clúster més important del moble domèstic de Catalunya i d’Espanya. Donava feina directa a 1.800 persones i facturava més de 200.000.000 d'euros l'any.
Durant els anys de bonança econòmica (1998-2007), en el poble hi havia 30 empreses que es dedicaven a produir mobles. L’empresa més grossa era Antaix, amb una plantilla de 500 treballadors.
Va arribar a facturar 60 milions d’euros. Avui està tancada. Un dels seus socis, Roberto Martí, ha tornat a obrir, quatre anys després de tancar, les portes de la seva empresa per explicar-nos “que dolorós que és caure a l’infern”.
A banda de les empreses, hi havia 41 botigues que venien mobles a clients particulars. Botigues que eren, en realitat, naus industrials d’entre 1.000 i 3.000 metres quadrats. Avui en queden només 14 d’obertes. Toni Estallé porta anys remant per no tancar l’única botiga oberta que li queda: “Vaig arribar a tenir cinc botigues. Hi ha nits fosques”.
Altres empresaris de La Sénia ho han perdut tot. José Alberto Cid va veure com els bancs es quedaven les seves naus, les seves finques i la casa on vivia. En els moments més difícils, ha anat a Càritas a demanar ajuda: “No s’ha de tenir vergonya ni per fer negocis ni per anar a Càritas”.
“La Sénia, el paradís perdut” és un documental coral on empresaris, botiguers i treballadors expliquen sense embuts i fent autocrítica com era la seva vida abans de la crisis i com és ara.
L’empresari Manel Vinyals assegura que “aquest documental el feu perquè La Sénia ha caigut de molt alt. Si en teníem 100, ara en tenim 20”. Maria José Santiago, que treballa actualment en un supermercat, viu la crisis amb valentia. Abans arribava a final de mes perfectament bé; ara, amb la crisi, “a mi no m’han caigut els anells per anar a netejar cases”.
El protagonistes del documental són persones que estimen el seu poble, que han viscut o viuen prop de l’infern sense perdre l’esperança."

No hay comentarios:

Publicar un comentario